Demà serà una cançó

PERE MARCH

ANIMAL de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes. Ja no vius sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l’hora d’escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes —solemnes?—- del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar:
i evoques 1’Albareda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames 1a nit de Sant Josep
mentre fèieu l’amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teves mans o els teus besos anaven,
la glòria d’unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de tecles rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre les teules.
Animal de records, lent i trist animal.