La base de dades de les Lletres Catalanes
Dóna’m els teus ulls
i pren els meus.
Així, quan ploris,
em rectificaràs la sang
de sal, i veuràs també quins pous més fons
s’obren en mi quan sembla que ric
o cantussejo.
Dóna’m els teus ulls
i pren els meus.
Així podré veure com se’t fan els mots a dins
abans de ser la teva veu.
I no caldrà parlar, no caldrà el dolor.
I no et preocupis:
amb les mans ens buscarem els llavis
a l’hora de besar-nos.