Eix matí l’enterrarem

Eix matí l’enterrarem.
La coneguí minyona,
quan era de puresa
una tancada conxa,
quan era hermosa i bella,
i fresca com la rosa
que al rompre lo botó ne surt galana
de sa poncella closa.

Eix matí l’enterrarem.
La coneguí, quan tota
sa passió consagrava
i son amor a un home.
De son amor vivia,
de son amor és morta,
que per voler casar-la amb qui no amava,
l’han casada amb la tomba.

Eix matí l’enterrarem.
És una vella història
la que es conta de nines
que per l’amor són mortes.
Històries com aquesta
no es creuen quan es conten,
mes seran sempre veritat… i sempre,
i sempre seran noves.