El Burjassotí

I

Si et diguessen a tu l’Estellessí
d’ací vuit o deu segles, ploraries,
pols en la pols, d’agraïment i música,
més que si, ara com ara, et declaraven

fill predilecte del teu poble, fill.
Pols en la pols, entre la pols veuries
—com, el crepuscle, el Russafí la veia—
la teua terra, els seus carrers, les seues

parets suades per amants anònims,
aquells inicis de jardí, canyars,
la lenta majestat de l’Albufera…

I més: de bon matí, les gents que arriben
en el trenet, a treballar, i duen
un entrepà dins el saquet, i tant.