La base de dades de les Lletres Catalanes
TAJARINDA: Mala marcota! Vine a dir-m’ho aquí, això.
TARREGADA: Bé; però, què passa?
TAJARINDA: Aquesta pocavergonya d’aquí sobre, que ens ha robat tot lo que teníem aquí!
TITUS: Ho sents tu, viu?
MADRONA (entrant): Ai, la mala sort!
LOLA (entrant): Allà on vulguis t’ho diré!
CEBA: Calleu!… Vaja escàndol!
TARREGADA: Ara sí que ve la tormenta!
LOLA: Mireu el nuvi!
TARREGADA (a part a Ceba): Traieu-la, si podeu!… Ara sí que me la carregaré’ jo!
LOLA: No t’amaguis, nuvi!… Què és aquest careto, la teva dona?
TARREGADA: Ai la mare, quin bullit!
PATANDA: El careto ho deus ésser tu!… Ho sents?… O això que t’acompanya!
MADRONA: Calla, cap de xubais!
CEBA: Vaja, prou!… Al tiroi!
LOLA: Cuida’t de tu, pillén!
CEBA: Ai, la dona!
PATANDA: Traieu-la!
VALENCIANETA: No crideu tant!
CISCA: Que no et desmaies, pavera!
VALENCIANETA (an en Titus): Sents com m’insulten?
LOLA: Per què no’m treu el pistó de la casa… El nuvi?
TARREGADA: Lola, no fiquis la pata. Ja saps que tot s’ha acabat!
LOLA: Mireu que és barra!
TAJARINDA: No sé com no la desprecies!
LOLA: Cuida’t d’aquest pillén, tu!
CEBA: Vaja, prou, te dic!… Al tiroi!
LOLA: Qui és aquest guapo que és capaç de treure’m?
TARREGADA: Calla, creu-me; val més que callis, perquè te la carregaràs!
PATANDA: És que és patosa!
LOLA: Però, què aborda aquest xato tinyós, que la muí li canta?
TARREGADA: Prou, ja!
(Una i altra, la Lola i la Patanda, s’agarboren I van per terra. S’arma un gran bullit.)
PATANDA: Ai, Tarregada, que no veus com me peguen?
TAJARINDA: Ai, quina dona més ploranera!
CEBA (an en Titus): Ara va bé!
(Les descomparteixen.)
GARRETA (an en Tarregada): Que s’arreglin… No t’hi enredis, tu.
TARREGADA: Qui, jo?… (Tot ufanós.) Ja ho veus, Ceba, lo que val un home!
PATANDA (fa forts plors, tota despentinada): Com m’ha pegat!
MADRON A: Ara començo.
TAJARINDA: Adinya-li an aquest xato ploraner!
CISCA: A tu te les haurien d’adinyar.
VALENCIANETA: Voleu callar?
TAJARINDA: Calla, tu, donya Desmayos.
TARREGADA: Que s’acabi la bronca!
LOLA: Doncs que guilli aquesta. (Per la Patanda.)
TARREGADA: A mi sí que… M’entens?… (A la Lola.) Si en val de peles, una dona castissa com tu!…
LOLA: Doncs, mira, torna’m les que t’he deixat!
VALENCIANETA: Quins homes!
TITUS: I vosaltres, què?
PATANDA: I jo, quin paper hi faig aquí?
TAJARINDA: El que tu vulguis; però lo millor és que t’aixalis cap al tiroi!
PATANDA (an en Tarregada, que està parlant amb la Lola): Que no ho sents?… Aquesta dona em treu!
LOLA: Espera’t, que et treuré jo!
(En Tarregada la conté.)
TARREGADA (a la Patanda): Para’t, o sinó t’adinyo un bati que et faig saltar les dents!
PATANDA (fent mutis): Ja ens veurem!
TAJARINDA: Té, tu, mira què et deixes.
PATANDA (des de la porta): Què?
TAJARINDA: Una pinta i un manyoc de cabells.
(Uns i altres se’n burlen.)
TARREGADA: Vaja nois, prou esvalot, i anem de cara a lo positiu, o siga al ganypea!
TAJARINDA: Tant goig que feia aquesta taula!
LOLA: M’he menjat lo meu.
TARREGADA: No hi fa res. Lo que fa la Lola està sempre per ben fet.
TOTS: Molt bé!
CEBA: Parles com un home!
LOLA: Bé, digues, és veritat que t’has casat?
TARREGADA: No m’hi facis pensar, que hi ha coses que m’enterneixen.
GARRETA: El bagulaire s’ha quedat amb els papers i els calers.
LOLA: Són els que et vàreig deixar. Que en tens de barra!
TARREGADA: Em creus tant banau que em casés amb aquell careto? Però ara és el cas que no hi ha cas per halar.
LOLA: Té, aquí tens lo que duia per anar a liquidar.
TARREGADA: Bien. Aneu a buscar beguda, que ara celebrarem el verdader casament. Seieu i mengeu de lo que hi haja.