El cercle màgic II

“Poble de botiguers i de mercaders”, dirà el visitant que s’aturi als luxosos carrers centrals, brillants d’aparadors, o als porxos de la Plaça del Prim, al Cafè de París, gran part del dia remorosos de transaccions, com el pati d’una borsa rural. Aneu, però, a Reus cap a finals de setembre, conduïu les vostres passes vers els barris forans i tindreu la sensació de trobar-vos en una vila pagesa. Tot és tràfec de carros plens de portadores. El raïm negre o daurat guaita per sota els bossalls voltats d’abelles, abans de caure pesadament damunt l’empostissat dels cups olorosos o dins la boca vinosa de les premses.

[…]

Aquesta olor rural munta fins al cor de Reus. Travessen la Plaça de Prim carros que regalimen un suc untuós. Els grinyols de les premses pugen als despatxos de notaris i advocats. La bafarada de les veremes penetra a les botigues de modes, plenes de finors i de delicadeses, ofega l’olor del cafè torrat i d’altres colonials de les grans drogueries. Tot Reus fa olor de most com una vila del Priorat o del Penedès. Tot i així, Reus no és pas una vila pagesa. Si resseguiu la ciutat lentament, atentament, no trigareu a descobrir la seva fesomia completa. Li trobareu diverses fesomies. Els carrers centrals, del Campanaret fins a l’església de Sant Pere, passant pel de Padró, de Monterols —dic els noms antics perquè conserven una flaire que els moderns no tenen— i les places de Prim, del Mercadal i els ravals de Santa Anna i de Jesús presenten la fesomia d’un fort empori comercial.

[…]

Entorn d’aquest barri comercial i botiguer, immediatament, se n’hi arremora un altre de menestral, o del que en podríem dir el petit comerç, representat pels carrers de les Galanes, de les Galeres, de Jesús i de tants altres, estrets i trafegosos. La majoria d’ells desemboquen a la plaça del Mercadal. Hi ha fusters, llauners, estorers, espardenyers, xocolaters, tots els oficis i totes les botigues; aquestes, però, de segon ordre. Aquests barris, igual que el del gran comerç i el de les grans botigues, són centrats, encerclats diríem, pels ravals. Vora d’aquests hi ha els grans magatzems de fruits, i cap enfora, tot a l’entorn, constituint la perifèria de la ciutat, comença la població obrera i pagesa, una mica barrejades.