El cercle màgic III

A primer cop d’ull els burgesos reusencs són conservadors i materialistes fins al moll dels ossos. Però no us hi fieu massa. De vegades, en un recó del “Centre de Lectura”, sota el llumet de la tauleta d’estudi, veureu uns ulls arborats de flama, un front carregat de voluntat i d’ensomni. Potser és un fill d’aquests mateixos burgesos. Aquest fill, si surt inquiet, no li costarà res d’esdevenir un aventurer. Un aventurer de la terra, de la “geografia”, igual que un aventurer de les idees, de l’esperit. Igual pot anar d’Austràlia a l’Argentina, del Japó a Rússia, que de l’anarquia, passant pel vegetarisme, pot arribar a combregar en la més abstrusa de les teosofies, com pot acabar en un convent de Sarrià, o predicant una religió nova a les Índies. El poble de Reus té fama de democràtic. Anys enrera, quan enterraven un republicà, ho feien al compàs de La Marsellesa. Però aquest mateix poble, amb gruixuda ironia, donà a La Marsellesa el nom groller de “L’afarta-pobres”. El Diario de Reus es fundà sota aquesta etiqueta esborronadora: Defensor de les intereses materiales de la ciudad. Si us acosteu a Reus per fora, sense penetrar gaire endintre, teniu la sensació d’un poble tot material i d’una gent dominada completament pel negoci. I tanmateix Reus i el seu Camp són una terra d’individualitats aventureres, idealistes, revolucionàries.