El clos natal de Benissanet…

El clos natal de Benissanet em fa reviure la meva noiesa i els treballs i els dies en un poble i una terra que sempre m’han parlat al cor. Em plauen, també, les humils tasques agrícoles amb què m’entretinc

[…]

quan em canso de llegir o d’escriure. Bado amb el pas dels núvols —sempre canviants—, les postes de sol, el vol de les orenetes (cada vegada n’hi ha menys) i el trescar dels pardals. Jo sóc, per la nissaga, un híbrid de pagès i de petit burgès; i, per les circumstàncies, de vilatà i de ciutadà.