El cordó de la vila

D. COSME: Idò creis-me, l’amo Antoni:
no és temps de contemplacions;
si sou es batle, ara és s’hora
de veure si ho sou o no. […]

BATLE (irresolut): Però tan grossa és sa peste
de Ciutat? Que mos ho cont;
que si és com sa que tenguérem
abans de l’any vint-i-dos,
no hi ha cas de fer tal cosa
mentres Ciutat s’acordon.

D. COSME: Vós no sabeu què és el còlera. (Amb èmfasi.)

BATLE: Ni ho vui sebre poc ni molt.

D. COSME (accionant):
Vos agafa, i en tres hores
vos enfonya es dos bessons
dets uis fins a n’es clotell;
tot es greix que duis vos fon,
i arrufat com un gatet
vos n’anau a l’altre món.
Si sabésseu quants se’n moren
per Ciutat! Si en vésseu vós
dos-cents, tres-centes que avui [riuen
i l’endemà ja no hi són!
Creis-me: si en aquesta vila
no voleu semblant brutor,
posau cordó ben de pressa,
posau cordó rigorós.

BATLE (pensatiu): I mos vendrà colque multa
que mos pansirà es sarró!
D. COSME: I això què fa? Jo responc
de les multes i de tot;
tenc terres que poder vendre,
i les vendré molt gustós
per fer frente a tots els gastos
que el cordó vos ocasion.

FREIXURA: Senyor Batle, anem d’espacio:
jo som es síndic, jo som
de la salut, i m’agrada
tot quant diu aquest senyor.
Una vegada que ell paga
ses multes de noltros dos,
posem cadena i murada
si no mos basten cordons.

BATLE (determinat): Si així ho trobau,
facem via.
[…]

BATLE (amb prosopopeia): Idò sabrà, senyor Pere,
que es còliga és a Ciutat,
i és mester que arbitrem medis
perquè no venga tal mal.
Tant jo com el sen Freixura,
per guardar el poble hem pensat
posar un bon cordó a la vila
i un altre un poc més abaix,
i que no pas ningú sense
fer corantena davall
sa figuera, perquè es poble
gràcies a Déu està sa;
i sinó, vostè que ho diga,
que més que noltros ho sap.

PERE: En efecte en aquest poble
hi ha bones sanitats,
si exceptuam algunes pútrides,
algunes cambres de sang
i un caramull de tercianes,
que, com sabeu, no’n feim cas.

BATLE: Idò guapo. Vostè troba
que es cordó està ben pensat?

PERE: Sí senyor.

BATLE: Idò adelante!
Vegem com l’hem de posar.

FREIXURA (satisfet): Senyor batle, jo faria
un pregó perquè a l’instant
tothom mos dugués ses cordes
des pous i des campanar,
els cabrestes, els vencisos,
ses llenderes d’ensellar,
i donant volta a la vila,
ben fermades cap per cap,
anit mateix quedaria
tot es poble acordonat.

BATLE: ja m’agrada.

PERE: Ja m’agrada.

BATLE: Facem via, idò. (Cridant.) Gaspar!
(Arriba en Gaspar a devora ells.)
Has entès lo que tractàvem?

GASPAR: Si senyor.

BATLE: Idò endavant!
Fé dur corda aquí. I senyala
sa multa que tu voldràs,
a veure si dins mitja hora
tenim corda que mos bast.