La base de dades de les Lletres Catalanes
CONFESSO QUE HE BUSCAT PARAULES RIQUES
DE MOLTS SENTITS PER A EXPRESSAR L’ANGOIXA
QUE EM TRASBALSÀ, I NO FER-ME UN PLORAMIQUES.
EN VERS OMBRÍVOL O EN PARAULA MOIXA
HE PARLAT DE TORTURES I AMARQUESA
VISCUTS FORA DE SENY, DE LA FEBLESA
DE NO SABER ENCARAR-ME AMB ELS CAPRICIS
NATURALS, AMB ELS MONSTRES EN DESVARI,
TUMULTS EN FOSC DELER, ENERVANTS DESFICIS,
SANGUINÀRIES RAPINYES DE CORSARI.
ÉS IMPOSSIBLE EL DESESPER, UNA AULA
DE L’EXTREMA BUIDOR. HI HA LA PARAULA
I EL MALASTRUC TAMBÉ HI CONFIA: DIR-LA,
O ESCOLTAR-LA POTSER. EN LA MORT ESPERA
QUI S’HI LLANÇA VORAÇ COM UN ESMIRLE
DAMUNT D’UN FEBLE OCELL. NO TÉ PUIXANÇA
TOTAL EL DESESPER. NO HI HA SENDERA
QUE ENS PERMETI FUGIR DE L’ESPERANÇA
O DE LA IRREFUTABLE EXPECTATIVA
DELS PORTICONS OBERTS DAVANT L’ATZAR.
TOTS NAVEGUEM EN LA MATEIXA MAR
VERS UNA SACRA FI, O A LA DERIVA.