El dia dels innocents

l’amor, un cop conquistat, no el toca ni déu. hi dreçaràs una bardissa i la
caseta lluirà individual. tant dos, que quan falta l’altre només en queda mig i
els plats a l’aigüera. encara a l’aigüera: és que no ho has vist, que els plats
esperen les teves mans i el teu deixatar-los en sabó i en pulcritud? això sí,
l’amor no el toca ni déu. només el plugim constant de tot l’any: magarrufes i
espatlles arronsades que un poc de distància guareix. rius rere les persianes.
hauràs conquistat l’amor i els cucs més cucs endolciran amb desdeny el teu
hortet. i això, que és molt, ja és tot.

desembre mmv