El Jepet i la Jepeta

El Jepet i la Jepeta
diuen que s’estimen tant:
ella es creu tota una dona
i ell presum que és home gran;
i per més que ni un ni altra
als nou anys arribaran,
tots tibats diuen pel poble
que aviat es casaran.

La Jepeta és rossa i blanca,
el Jepet com un carbó.
Viu l’aimada a un cap del poble
i a l’altre cap l’aimador;
mes un dia van trobar-se
a vora l’abeurador,
que la mossa hi duia un matxo
i un altre matxo el minyó.

I va ser que la Jepeta
va caure a l’aigua corrent,
i el Jepet per a salvar-la
se tirà a l’aigua rabent.
Abraçadets ne sortiren,
tantost plorant com rient;
i els matxos sols ho van veure
com fou l’enamorament.

Mes d’aquell dia a tota hora
l’un rere l’altra se’n va,
i ella es vol posar cotilla
i ell s’ensinistra a fumar;
i amaguen sota una pedra
tot lo que dels dos serà;
un mandró, el cap d’una nina,
pell de serp i un tros de pa.