El paradís de l’Edèn

Textualment la Bíblia narra
que «a l’Edèn va plantar
Jahvè Déu un Jardí
on va posar-hi l’home».

I era un Jardí amb un riu d’aigües claríssimes
(que alguns li deien riu de llet i mel).
I era un Jardí orejat pel ventijol
(que alguns li deien zèfir).
I era un Jardí de cedres olorosos i una remor de tórtores
(que alguns li deien Paradís).

Javhè Déu va formar d’una costella
d’Adam el cos de la muller,
i Eva i Adam eren feliços
i estaven nus «i no tenien
cap rubor un de l’altre».

Javhè Déu apariex
vestit amb una túnica vermella
i enmig d’Eva i Adam:
un Adam pensatiu i una Eva genuflexa.

En aquell Paradís
– lloc de verdor i molt deleitable
– tot era pau: una font clara
i uns animals d’una rara blancúria,
entre ells un unicorn
que beu molt mansament i que somia
reposar el cap sobre la falda
d’alguna noia verge.

També hi ha multitud d’animalons:
ocells, amfibis, peixos…
Cap ombra de pecat s’endevinava:
i és que era el Paradís del primer dia.

Tot i així en la pintura s’intueixen
una Pomera i una Serp.