El poeta dels humils

Sabeu quina és la primera virtut de tota l’obra de l’Iglesias? Doncs, és l’amor: és a dir, l’amor humanitari, el sentiment actiu de la germanor de tots els homes, i fins de l’home
amb les coses: és un posat d’home fort, enternit en la contemplació de la vida.

Això ha traspuat sempre de les obres de l’Iglesias, fins d’aquelles que semblen inspirades en tesis ben contràries a aquell sentiment, fins en la sàtira mes amargant, fins en l’himne més
esbojarrat a l’individu triomfant; sempre en el fons de qualsevulla d’aquestes coses hi ha una ànima fortament enternida, que tesi, sàtira, himne o contemplació, tot ho resol en amor; totes les seves actituds es defineixen en el gest de l’home que abraça.

I això es veu fins en la seva figura personal, física. Mireu- se’l: és un home alt que es corba per abraçar els més petits; és una cara ferrenya que sempre està a punt de plorar de bondat, de plànyer algú; perquè ell ha vist el dolor de la vora, i fins quan no el veu el pressent amagat dintre de cada pit, dintre de cada casa tancada; i sap que mai planyerà en va, perquè sempre hi ha algú per a plànyer. Encara que no senti queixar-se a ningú, va pel món
dient: “Pobrets! pobrets!…”, i està segur que a cada instant sentirà arrencar un plor retingut que la seva paraula pietosa deslliurarà.

Aquest és el misteri de l’atracció social que té l’Iglesias i el secret de la seva popularitat.

No hi ha res més popular que el dolor, i qui el coneix ja té obertes les portes del cor del poble, i qui el sap plànyer ja se’l pot tenir per ben guanyat. Perquè el poble té un gran instint per conèixer quins són els seus, i a la curta o a la llarga, els tria bé.