Els parrots

Fadrinets, ara que us vaga,
si no ho feu, ho faré jo,
de posar la mà a la ploma
per dictar-ne una cançó,
tota de parrots i mossos,
que són gent de gran honor,
i són coneguts a Espanya
i a les quatre parts del món.
Anaven per les muntanyes
sense tenir por de res,
i se’n reien dels gendarmes
i també dels miquelets.
En saber-ho el Rei d’Espanya
va enviar-los a buscar,
per demanar-los volguessin
en e1 seu palau anar.
Quan això dit els hi hagueren,
don Isidro i els parrots
varen creure bon cas fer-ne,
i al palau hi anaren tots
a veure el Rei què volia,
què se li estava oferint;
tots plegats són més de trenta
i tots desitgen servir.
Quan el Rei veu la finesa
que li varen demostrar,
va tenir un gest d’indulgència
i a tots els va perdonar,
i els digué: —Mudeu de vida,
i sigueu homes de bé,
que si voleu un gambeto
a tots us en donaré.
I en prengueren el gambeto
amb molt bona voluntat,
per servir el Rei d’Espanya
i la seva majestat.
Aleshores els posaren
una roseta al barret
amb un galonet de plata,
a l’igual que un miquelet.
I tot seguit prometeren
de servir per sempre més,
i que ja de contrabande
no en passarien mai més.
Aquesta serà una esquadra
que en el món se’n parlarà;
retireu’s, contrabandistes,
perquè us volem agafar.