En Pol

És tant ample i vistós, l’aparador,
i tant il·luminades, les joguines,
que s’hi atura, fascinat, en Pol.
Quantes pilotes i construccions…
trens, bicicletes, dinosaures, nines…
i quantes capses de no se sap què!
Potser de màgia o de guinyol,
o de disfresses d’herois i de fades…

Dalt d’un prestatge, un ós de peluix
de grans pupil·les negres i encantades,
sembla que el cridi; l’invita a jugar
prop de la nina de galtes rosades
i llargues trenes de color de sol.
Ell, de bon grat pensa que hi jugaria!,
però la mare diu que és massa gran
per divertir-se amb ossos i nines.
-Què vol dir massa gran?- rumia en Pol.