Espero, sospito, temo, voldria…

Espero que no em miri,
que no em vegi.

Sospito que hi és sempre,
que no falla,
que em té fitxat,
que no hi ha escapatòria.

Temo que m´amenaci,
que em renyi,
que em castigui,
o que m´espiï,
i em segueixi.

Em desficien els misteris,
els oracles,
els enigmes,
els dons, els privilegis,
els èxtasis.

Les cerimònies em desassosseguen:
el culte,
el núvol sacre.

I voldria sentir-lo i veure´l,
parlar-hi, entendre´l,
servir-lo com un home
sempre.

Voldria que em prengués d´una vegada
o que em mudés en fulla,
en cosa pura, estúpida
en pedra o aigua,
en aire, en volva,
en àtom,
del seu total reialme.

Vull amor o calma.