Eurídice

sota la nit solitària em buscaves
mentre el cel s’entenebria de tanta llum.
vas baixar a les cavernes
sota les arrels del roure
i sota el cristall clar de la nit.
en el fang primer em buscaves
i en el silenci. sota les aigües profundes
del temps. en la nit solitària cantaves
un cant d’esperança.
i per un moment tot va ser un altre cop.
i per un moment vas oblidar la tenebra
que ja per sempre m’habitava.