Foguerada

De matinada diràs que, per amor a la brega,
amb els llibres hi parles i amb els llibres, si pots,
ganivetades de llum, però no de poder ni de sang.

De matinada diràs que, per esperit de revolta,
els llibres no es cremen i els llibres, si en saps,
ni tan sols es veneren, ni tan sols t’agenollen.

De matinada diràs que, per escriure després,
has d’escoltar-te el defecte i esquerdar-te, si vols,
la identitat més estable i més recta.

De matinada diràs que ni al profeta més fals se li cremen els ulls,
que una terra no és l’himne, que ‘nosaltres’ no és res, no,
que una terra és la gent, que una terra és els llibres.

De matinada els diré, i et seré, amor, una mena de fona,
que què volen aquesta gent que cremen de matinada?