Gran festa d’aniversari

Quan vaig néixer
van trobar-me
una maleteta de fusta
dintre la boca.

⎯Finestra enllà de l’hospital els ulls cansats de la mare resseguien la perfecta indiferència del celatge devorat per les gavines.⎯

Una dona com jo
sola en una cambra d’hotel
com en una intempèrie.
⎯Si les paraules no fossin mentida jo
no diria sinó paraules.⎯

Voldria covar clausures
excel·lir en els rictus íntims
rotunds perfectament silents:
com un badall de monja.

Han passat molts d’anys
no he tancat mai els ulls ni cap finestra
espero un anyell o una carta,
espero la flor nocturna de la ràbia,
espero la flauta dolçament imbècil de l’amor.