[He habitat la teua pell]

he habitat la teua pell,
els teus somnis.
enllà de tu i de mi
una nostàlgia de vells horitzons
s’insinua.
des de la llum més incerta
veurem passar les nits, els dies,
la fosca i les distàncies.
veurem passar el seguici
dels absents,
i la por ens mirarà per la finestra.

he habitat la teua pell
i els teus somnis
i dins la casa hem bastit
una estança o un riu
que ens porta
vers altres somnis
que potser ens somiaran
fins a la mirada última.