He heretat l’esperança

He heretat l’esperança dels avis

i la paciència dels pares.

I de tots dos els mots

dels quals ara em serveixo

per parlar-vos.

M’han dit que la naixença em dóna drets

inviolables.

Però jo sóc poruc i sempre em sento

una mica eixalat i solitari.

Visc en un poble petit,

en un país petit

i, tanmateix, vull que quedi ben clar

que això que escric ho escric per a tothom,

i que per mi és com si el món sencer

girés entorn de l’eix dels meus poemes.

Vagarejo tot sol pels carrers en silenci

i cada vespre escolto el cant de les sirenes

des del terrat de casa.