Hi ha la dona

hi ha la dona que t’escolta i hi ha l’altra.
hi ha la dona que, amb la nit, esmussa la lluna i te la trobes, i hi ha l’altra.
hi ha la dona que veus
i l’altra. i la que voldries veure…i l’altra.
hi ha la dona, et sembla recordar, que et va fer perdre
el món de vista i hi ha l’altra. també
hi ha la dona que te la fa oblidar i l’altra, que també.
hi ha la dona i el vent, a lloure, que són parla
i són paraules i un somni que camina. i fuig. i l’altra.
hi ha la dona que voldries conèixer i l’altra.
hi ha l’altra i la dona que no recordes.
hi ha la dona i l’altra que voldries
oblidar. hi ha la dona sense ulls, que són
les bótes de vi de la fosca d’un veler que
ha acabat amb el mar i t’ha dit que de sirenes
no n’ha vist. l’altra tampoc. i hi ha la dona
que cridarà que no ha tocat el foc,
que duia els ulls tapats i hi ha l’altra,
a qui has tapat els ulls, i també estàs tu
amb els ulls arrencats de socarrel entre el mirall
i la llum del sol. hi ha la dona que remuga
i hi ha l’altra. hi ha la dona que estén la roba
o bé disposa la fragilitat del món i hi ha l’altra.
hi ha la dona, feta carn, que és en la llum i és en la fosca
i hi ha l’altra, en la fosca i en la llum.
hi ha la dona i el sexe. també, el sexe. i l’altra.

mcmxcviii