Hipertensió

La pressió

sempre ha estat elevada
al nivell en el que em moc.

Perquè si no arrisco no visc
i si no visc no té sentit escriure
i com viure sense escriure?

Així que la pressió
sempre ha estat elevada
al nivell en el que em moc,
perquè vull escriure, i no hi ha escrit sincer
sense que el cap del que escriu
exploti.

I per això tot el que faig
és a pressió i porta problemes,
perquè els problemes
són moviment, són lluita, són motor.

I per això tot el que faig
és a pressió i porta problemes,
perquè els problemes són inspiració.

I el viure surant
que se’l quedi un altre, que jo vull
menjar terrossos de terra.

I la cuirassa transparent
que la vesteixi un altre, que jo vull
enganxar-me
els dits a cada porta,
que jo vull entrar a un tornado i donar voltes
i tirar-me a un riu cabalós
i que se m’emporti.

La probabilitat de quedar-m’hi
sempre ha estat elevada
al nivell en el que em moc,
perquè si vull escriure he de viure i no patir
per si se’m para el cor.