Hospital (i II)

T’estàs llegint en un petit jardí:
llegint-te a tu mateix, al cap del temps.
Allò que estimes més, tot el que tems;
el que et fa viure i el que et fa patir.

Ara ella dorm, confiada al coixí
on pesa el cap. Hi dus un dit i el prems,
prop d’un brodat (blau d’aigua que, als extrems
dels rems alçats, es fa escorrim marí).

Com si volguessis encertir-te’n, toques
tot el que et queda a l’abast de la mà.
L’ampolleta de sèrum, per exemple.

Mai que la barca s’acosti a les roques,
vindràs tot d’una a ajudar-la a virar.
Vetlla-li el son. Besa-li, lleu, la templa.