Hotel room, 1931

A l’hotel hi ha una dona en roba interior
que consulta un horari de trens. Una hora més
i, amb un estat d’ànim abatut
i físicament cama-segada,
farà voltes en cercle per l’habitació
deixant una fragància afruitada en un aire
que desprèn pudor de resclosit.
Una setmana més i no hi haurà seqüeles
palpables. Un any més i entomarà carícies.
Quatre anys més i no hi haurà amanyacs.
Deu anys més i la relació
joventut-vellesa farà figa.
Vint anys més i s’enganxarà a l'”ètica”
expansiva del desmenjament
i d’El triomf de la voluntat.
D’aquí a cent anys no hi haurà ningú
que recordi res d’ella.
En dos segles no hi haurà casquets
polars. Transcorreguts
cinc mil milions d’anys,
no quedarà ni el sol.