In memoriam

No s’amen els vestits;
s’esfilagarsa, però, el dolor
i un buit afrós troba el seu lloc depredador
quan, a la fi, s’acaba.

El poeta viu en qui l’admira,
quan l’homa ja l’han fet servir
tots i, com és sabut, només
pols, mempòries tènues, dolors
silents, em resten.

Penso en ell que digué el vell Aubrey
– pobre i polsós en unes golfes de Bloomsbury –
“quan un home de saber mor,
guantes coses ens són robades”.
I aubrey parlava de Shakespeare.

Els llibres d’història són un vici
que totes les policies accepten.
I viure és una manera de combatre
les armes, les recances a la matinada.
La veritat, però, és una altra.