It follows

Ens trobarem, amor, a l’angle mort dels miralls retrovisors, i floriran
incendis virginals per regalar-nos el tall més tendre de la por.
Jo duré un congost partint-me de la gola als genitals i tu podràs
conduir tota la corba del meu cos fins a l’abisme adolescent
del meu desig dentat. La nit: serà tan fonda com el fred
als orfenats. La nit: serà tan alta com el crit dels meus mugrons.
La nit: serà tan densa com la sang regalimant cal·ligrafies que escriuran
els nostres noms contra l’asfalt. Contra l’eterna joventut del parabrises,
amor! Ens trobarem a l’angle mort dels miralls retrovisors, i collirem
els somnis escapçats de motoristes degollant la mitjana de la por.
La impotència no serà sinó la còpula impossible de les línies paral·leles
sobre el pla. L’autopista serà una projecció de ketamina deformant
distàncies i horitzons. La matinada: una quimera innocent de salvació.
Les meves cuixes: la mordassa expiatòria dels coiots. El nostre impacte no farà
sinó l’exacta trajectòria desviada de les teves ereccions, i escriurem
els nostres noms contra l’asfalt. Contra l’eterna joventut del parabrises,
amor! Ens trobarem a l’angle mort dels miralls retrovisors, i collirem
els somnis fermentats de cadàvers desmembrant la cuneta de la por.
Jo seré el càncer nocturn. Jo seré el siamès malvat. Seré Texas oxidada
mutilant la humanitat. Seré la sida. Seré el darrer desastre nuclear
i seré els ulls mirant Sodoma, seré els ulls sense parpelles profanant
la teva boca. Seré el suc de l’indiscible ejaculant-te el caos a sobre
i seré: la mirada reculant la traça dels teus òrgans escrivint
els nostres noms contra l’asfalt. Contra l’eterna joventut del parabrises,
amor! Ens trobarem a l’angle mort dels miralls retrovisors, i floriran
incendis virginals per regalar-nos el tall més tendre de la por.