Itzeta

Itzeta: De raça, d’espècie tal com laietans íbers asteques i Itzetes.

Itzetes volen,
Itzetes diuen,
Itzetes riuen endreçadament per una terra erma.
Itzetes són els que tanquen,
vigilen darrere. Els de les bales de palla, udols, i paisatges fantasmes
per una extinció, una revelació, una guerra,
lluita oberta que retranca en ferida,
obre ferida,
tanca ferida,
obre fer,
dóna fe,
dóna dona:
mossa en guerra,
salut a ca l’altre, i aquí feina!

Itzetes tanquen grup,
Itzetes recullen,
replanten i marxen.
Itzetes tanquen grup,
recullen replanten i marxen.

Davant ca, l’altre, les vaques sagrades, soldat guerrer vaquer: itzeta!
Que una veritat és meva, ràbia i entusiasme,
bales de palla, udols, i paisatges de cavalls.

L’Itzeta,
el primer últim,
el darrer primer,
pels plecs de gris que entesten sol. Jo foc
i aquí feina,
guerra d’ossos que desperta puntual: perquè s’esmorza

Itzetes tanquen grup, bales de palla i vaixells fantasmes,
caminar de corb que fa recte,
un passa frec a frec pel secret itzeta,
cor que ha resol un càlcul d’enyorança, sí,
aquí itzetes
com laietans ibers i asteques.

Itzetes tanquen grup, replanten i marxen.