Jo tenia ganes de passar…

Jo tenia ganes de passar pels carrers de dins, per la placeta que havia estat de Missa, pels carrerons del poble vell on, de jove, m’agradava de rondar, en nits així, amb el cor vagament medieval i d’acord, més o menys, amb l’ambient i amb l’olor de les alfàbregues. […]
Res del que veia no em podia sorprendre, però sí justament […] allò que no veia: el vell campanar dels bons temps, l’alta torre de pedra que durant tres segles havia senyorejat, magnificant-la, la vila. Aquesta em semblava mutilada, dramàticament amputada d’una construcció que ja no veurà —ni refarà— mai més ningú.