La base de dades de les Lletres Catalanes
He sortit a perfumar el meu cos
de qui m’espera. M’he afaitat bé:
la mandíbula és terreny de bes.
Sóc una diana
que corre cap al dard,
aigua de blaurajola de piscina
cap al nedador que ha saltat del trampolí.
Si ara fos un avió i m’estavellés,
us cegaria, en obrir la meva caixa negra,
tanta llum.