La campana

Ja la campana sona,
lo canó ja retrona…
Anem, anem, republicana, anem!
A la victòria anem!

Ja és arribat lo dia
que el noble tant volia;
fugiu, tirans, lo poble vol ser rei.
Ja la campana sona…

La bandera adorada,
que jau allí “empolvada”,
correm, germans, a l’aire enarborem.
Ja la campana sona…

Mireu-la que és galana
l’ensenya ciutadana,
que llibertat nos promet, si l’alcem.
Ja la campana sona…
[…]
Un sol “pago” directe,
i un sol ram que el col•lecte.
Tothom d’allí serà pagat com deu.
Ja la campana sona…

Que pàguia qui té renda,
o bé alguna prebenda;
lo qui no té tampoc deu pagar res.
Ja la campana sona…

Lo delme, la gabella,
lo dret de la portella,
no, jornalers, mai més no pagarem.
Ja la campana sona…