La font de Na Melior

Set patges acompanyen
a l’aimador
que va a trobar sa nina
prop de la font.

Del castell de son pare
que n’és a prop
cap a la font se’n baixa
Na Melior.

Un dia, quan baixava,
troba lo cos
d’aquell que tan volia,
estès i mort.

Nafrat de set ferides
sobre del cor,
nafrat amb les set llances
dels set traidors.

Ja en cau l’amoroseta
sobre del cos;
Na Melior és morta
Déu la perdó.

Què en toquen les campanes?
Toquen a morts:
Na Melior és morta,
Déu la perdó.

Al castell se l’emmenen
amb processó;
porten dos creus de plata,
tres gonfanons,
que volen soterrar-la,
Na Melior,
al castell de son pare,
dins un vas d’or.

Les robes i les fustes
Blanques ne són,
blanqueta n’és sa cara
també les flors.

La mort quan la passen
prop de la font,
a tot son cos n’hi agafa
gran tremolor.