La guerra, la nit verda

Ara aquesta nit verda crema els somnis
de la sorra calenta, assolellada.
Esclaten bombes, clares com estrelles,
verdes damunt de les palmeres quietes.

Crema la guerra i cremen els seus fòsfors,
crema la sang, crema la carn, la vida.
Al cristall líquid de l’engany, fulgura
l’àcid verd implacable del foc fàcil.

Torneu, contes antics de Babilònia,
jardins verbals de Xahrazad astuta!
Ja no hi ha llum al cor de les paraules.
Tot s’ho ha menjat la guerra, la nit verda.