La base de dades de les Lletres Catalanes
Hi ha vespres que la mort em mira d’amagat
en l’horitzó que s’incendia;
hi ha matins que la sento esperant-me enmig d’una tempesta.
La mort se’m fa present sovint
i cada cop s’assembla més a mi;
en sento el tacte blanc al cor exhaust
o als ulls d’algú que odia.
Hi ha nits que dorm amb mi
i que se’m queda arrapada
a les parpelles.
La mort és un nom lent
que el meu cos aprèn a pronunciar.