La primera impressió que sentia…

La primera impressió que sentia era la d’enxiquir-se. L’amplària colossal i agosarada de la nau única, l’esveltesa de les columnes i dels arcs que talment sembla que vagin a cercar les claus de la volta a l’infinit, i la majestat del conjunt, alhora que meravellen el visitant, li produeixen la rara il·lusió de tornar-se una volva.

(…)

En la solitud, lleugerament perfumada d’encens, la llum dels vitratges policromats relliscava per les parets, per les lloses sepulcrals i per dintre les capelles, seguint la lenta declinació del sol