La revolució

«La meva dona i jo hem bricolat
el menjador, després recollirem
els nens i els avis i passarem
tot l’agost a la casa de la platja».
Seran els meus cinquanta anys; cinquanta
piles de factures pagades, de bata
de diumenge amb televisió
de fons, serà el trànsit pel passadís
col•lateral de la història, una vida
imperceptible, una carícia
descarnada com una signatura,
com el crustaci oliós removent
sense entusiasme l’última sorra grogaa
d’un estiu que ja no podrà mentir-me.