La vida en lo camp

Vosaltres pagesos dels masos i cases solanes, que feu quiscun jorn lo mateix; que amb lo sol deixau lo llit per anar al treball i amb lo sol deixau lo treball per a sopar i aplegats amb la mainada, resar ran del foc lo sant rosari; vosaltres que veient passar uns després dels altres los anys, sens més mals de cap que els núvols de l’estiu, les glaçades de l’hivern, los freds tardans de la primavera i la falta d’aigües en la tardor, no posau esment en la ditxa que viu amb vosaltres, i tal volta envejau creient-los més feliços, als que per sa bona o mala, habitar deuen en los pobles i grans ciutats. Si tal pensau, verament us dic que anau errats de mig a mig; i si per cas intents vos vénen de deixar lo camp per la vila, creieu que donaríeu lo cert per l’incert, fent com lo tendre innocent que solta l’aucellet per a caçar un tord, o com la ca de la faula, lo gos aquell, que portant en la boca un tros de carn i veient-ne un d’igual dintre de l’aigua de la riera prop de la quina passava, que altra no era que la sombra del seu, deixa’l caure per a tenir-ne dos, amb lo que restà sens ningun.

I sinó, dieu-me francament. Pot haver-hi més bon estar que el que cada jorn alcanceu, quan tornant de la feina, havent complert amb l’obligació, tranquil•la la consciència, i ple lo cor d’esperança al pensar que amb lo temps, lo gra que en la terra haveu colgat, se convertirà en hermosíssim pom de grosses i daurades espigues, que seran vostre pa i lo dels vostres fills, arribau a vostre alberg, dins lo qual vos esperen una esposa aimada i uns fills enamorats? I allí prop de la llar que fuma, escoltant los picarols de les bèsties en l’estable arreglades, lo trist xiular del mussol que torba de tard en tard lo solemnial silenci de la nit, i los gossos de les masies que lladren al sentir lo pas d’algun viandant sorprès per la fosca, o tal volta la ferum del llop, no és cert que en aquells moments res envejau i us teniu per més ditxosos que en son trono el mateix rei? Doncs certs podeu estar de que tot ho perdríau, lo jorn en què canviàsseu, la tranquil•litat de les masies i pobles rurals, per lo bullici i gatzara de les viles i ciutats.