L’assaig de la vida

A Barcelona s’anunciava amb solemnitat la pròxima conversió del setmanari La Veu de Catalunya en diari, el qual havia de començar a sortir quotidianament el primer jorn de l’any 1899, i tota la premsa de la regió catalana es feia ressò d’aquell important esdeveniment. Josep Aladern, amb aspiracions i necessitats, ja anava consumint-se en l’estat gris de Reus, i va escriure, pregant, a Narcís Verdaguer i Callís, un dels principals organitzadors de l’empresa del nou diari. L’influent individu de seguida va contestar al sol·licitador oferint-li el càrrec de redactor-corrector de proves del diari La Veu de Catalunya, amb honoraris de cent cinquanta pessetes al mes.

[…]

Ens venguérem aquella botiga de llibreria de Reus; transportàrem el material d’impremta a Alcover, deixant-lo, interinament, arreconat en la nostra casa pairal, i el meu germà, amb la seva muller i els seus fills, se n’anà a viure a Barcelona, a recollir el primer exemplar del primer número del diari La Veu de Catalunya que sortir de la màquina, exemplar que Josep Aladern guardava amb goig i ensenyava a tothom que en visitar l’amic li parlava del nou qutidià. A Reus, la botiga de llibreria del carrer de Jesús la traslladaren de casa, al carrer de Monterols, en lloc més cèntric. La convertiren en un establiment de venda d’obres per a col·legial i d’objectes d’escriptori. Va acabar-se la tertúlia i la plèiade d’escriptors i artistes restà dispersada.