La base de dades de les Lletres Catalanes
Les paraules que aprenia d’infant
se’m filtraven com el raig de la lluna;
ignorava que eren Déu i, per tant,
no sabia del valor de cada una.
Però ara que el meu cos
s’ha fa gran i la vida ja amenaça de runa,
les paraules són la llum del minvant
per on llisca la meva ombra dejuna.
Les venero en el temple del pit
on ressonen de la parla captives
o emmudeixen dins la lletra del dit.
I com cremen entre dents i genives
quan se’m moren per silencis de nit
o quan tornen cada dia més vives!