Lletra sobre els conflictes amb Gran Bretanya a partir de 1779

Per les resultes,
les grans consultes
dels combinats
nos han posat
en esta dansa,
mes la balança
apar s’inclina
amb la marina
dels dos Borbons,
quals llamps i trons
han atordit
lo fort partit
del milord North,
qui de record,
amb vesta i creu,
apar se veu
en Parlament
dient amén
als que algun dia
mai no volia p
arar l’orella;
ja és cosa vella
l’abaixar el cap,
si un cop de nap
rep al clatell.
Lo fort castell
de Panxacua
ja no és la grua
de la Florida;
veiem rendida
aquella plaça:
res embarassa
a l’Occident.
A Sol Ixent, l
os han surrat
i els han pillat
son Potosí,
Madràs vull dir,
que importa més
que quant l’anglés
pot perdre ja:
tot l’or d’allà
treia i gastava.
Tan fort i ferm,
perxò bujava!
Si ara voldrem
a Gibraltar
sens disparar,
‘1 podrem tenir,
com mantenir
puguem l’armada
esta hivernada
prop de l’estret.
Maó amb un pet
serà d’Espanya;
la gran cucanya
que allí tenia,
i el mantenia
de poc en poc,
1o nostre foc
i nostra gent
impediment
hi posarà;
Crillon hi va:
deixem-lo fer,
que és esparver
gal•liespanyol,
que al primer vol
pren carn i ploma
sens que de Roma
vinga crosada!
Tenim l’armada,
per tant i tant,
des de Llevant fins a Ponent;
fred í calent,
tot nos respecta! […]