Llibre dels minuts, 1.

SÈIEM al voltant de la taula. De vegades, érem tretze a compartir
aquella llum que se’ns trencava entre els dits, prima com pa àzim.
De vegades, érem només dos, possiblement tu i jo, o només les
nostres ombres que tenien gana. De vegades, seia una sola persona
i amb els dits temptejava la fusta, com qui busca el plat tebi on
escumeja la claror.
Fins que un dia vam saber de la mort gairebé per atzar, com si es
tractés d’un joc: cada vespre quedaven menys cadires disposades al
voltant d’aquella taula. Cansats i envellits, però, encara corríem per
assegurar-nos un seient, per arrabassar-li a la vida l’últim rosegó de
llum.