Looren

En el no-record perdura el record,
com el bosc perviu en la fusta apilada
el prat en l’olor de fenc acabat de segar
i el llac en la boira que trem a la seva superfície.

Rere la vellesa s’amaga el retrat de la joventut
igual que un mot oculta el sentit d’un altre mot.

La resplendor de l’horitzó descriu en el bosc
el poema. Clarobscur entre allò dit i allò no dit.

Cadascú somia els seus somnis, però la nostra
vida potser és tan sols el somni que algú somia.