La base de dades de les Lletres Catalanes
Jo, Déu, la mamífera,
miro embadocada l’univers i les coses invisibles
i miro la puça que hi ha a la panxa de la meva gossa.
¿Em mirarà també ella així
amb aquesta espiritual complaença?
¿Voldrà la puça aventurar la hipòtesi
dels universos trismegistos?
¿Sentirà la puça de sobte un desig infinit d’amor
i l’anomenarà Déu? Déu, Déu.
¿L’anomenarà Déu en un càntic
des dels microbis que jeuen immòbils a la panxa de la puça
i cap avall i cap amunt fins a la meva mà o més encara?
¿Se sentirà la puça infinitament poderosa
a la panxa de la meva gossa?
¿Pensarà a destruir el bosc dels suaus, llargs pèls
que la tardor arrenca i m’omplen el pis de volves?
¿Pensarà en una guerra nuclear?
¿Sentirà la puça l’occidentalitat del buit dels segles?
¿Anirà la puça al psicoterapeuta o al psiquiatre
quan intueixi que és mirada per algú que mira?
¿Culparà son pare i sa mare, la puça, d’aquesta neurosi?
¿O m’anomenarà Dea? O el que és molt pitjor:
anomenarà Dea la meva gossa, pensarà
que és la filla de la meva gossa?
¿Es farà també preguntes tan estúpides com jo?
¿Crucificarà altres puces?