Mare de Déu de la Pera

Ales de rosa vetllen el teu front
que el pensament dels àngels il·lumina,
Verge serena de la pau divina:
quin somrís immortal en Tu es difon?

Lluny de les bregues i brogits del món,
Girona en el teu Cor, dòcil, hi afina
el cant dels segles, mentre una llatina
febre incendia el cap al tard pregon.

Tot ascendint la vella graonada
veig l’ombra de la Seu que, ara, t’acull
maternalment, amb mística abraçada.

I en el silenci de la meva cambra
el teu record és de tendrors curull,
car irisa la Mort amb nimbes d’ambre.