Maria joâo pires interpreta chopin

que la limita de la dura prosa
Carmen Bosch

partir d’aquesta estació
on venia a buscar-te,
amb por que no arribares.
no té sentit aquest viatge
des del no res de les vies
brutes d’espera i de nit.
voldria parlar-te d’allal
que ha desaparegut
amb el seu somriure d’arena.
voldria parlar-te de michal,
del blau tan fràgil dels seus ulls.
i voldria dir-te que no és fàcil
portar l’alegria dins la bossa
amb el billet del concert
i amb la consciència de tanta incertesa
que travessa les vies
entre runes i desfeta.
i voldria que parlàrem
del meu passar sense mirar
aquestes vies brutes
de cansament i renúncies.
i voldria que parlàrem
del meu passar sense mirar
aquest món que quedarà
fora de la sala on maria joâo pires
crearà una mar de llum que ofegarà
la tristesa quotidiana.
i voldria dir-te que el crepuscle
corre amb el tren cap a l’oblit,
que el crepuscle és una barca
que naufraga contra la vida.
i voldria esperar-te en aquesta estació
on sempre arribaves.