Memòria d’Ahasver

Atura’t. Passa. Atura’t. Passa.
Però el temps no m’escolta.
Tomàs Garcés

Un prec no és una treva,
car no hi ha treva.

L’urna del vent recera
les cendres de la pell
que fou la teua.

Alenes,
però no hi ha misteri.
Bategues,
però ja no somies.
Recordes?
Les ombres que vas ser
ja t’han deshabitat.

Camines en la pols i ets tu la pols,
però ja no l’esperes.

Amb balbes mans has temptejat paraules:
“Misericòrdia, Déu, misericòrdia”.
Però qui podrà dir-les?

A tu no t’és donat trobar repòs enlloc.
Només això recordes
des de fa tant de temps que ja no importa.

Eternament, la pedra del teu prec
retruny en el no-res.