Mon niu

Caterina Albert i Paradís

l’Escala

 - 

1869
l’Escala

 - 

1966
Categoria: Segle XX
Del llibre: 

Fragment Text literari

Mon niu

Jo tinc, com les orenetes, un dolç niuet penjat sota una teulada. No és pas de fang, com el d’elles, però poc n’hi manca. Té l’enteixinat de rajol i llata, les parets emblanquides i el sòl d’humils carreus. És un niu que van fabricar altres —uns altres que comptaven, més que no somniaven— , per ensitjar-hi el forment que granava en llurs camps, i que un jorn em deixaren perquè jo hi ensitgés tremolors, angoixes i esperances, únic forment que llevaven els camps inconreats de mon ànima. Tenia sota meu un carrer llarg, molt llarg, amb cases blanques i netes a cada banda, amb una plaça plena d’arbres verds, al mig, amb el camp daurat a un extrem i la mar blava a l’altre… Tenia una estesa de teulades mirífiques al davant, amb eixams de finestretes a sota, atractívoles i misterioses com portelles de sagrari, i a sobre, l’abric d’una muntanya embaumada amb l’alè d’espígols i farigoles. Tenia a dalt de la muntanya un cel de glòria que en donava espectacles per a mi sol de cap a cap del dia i de cap a cap de la nit, si no tenia son.

Shopping Basket