Night windows, 1928

El dret a encendre els llums de l’habitació,
de nit, i donar un tomb amunt i avall mig nua
sense córrer cortines ni abaixar persianes
i, de pas, a observar-la d’un tros lluny a través
dels finestrals.
Les ganes de saber què serà
d’ella d’aquí a molts anys, quan tots siguem “uns altres”.

El pretext per quedar-me immòbil rere uns vidres,
no provocar cap canvi ni posar res en ordre.

El greu que sap de “veure” sense poder “saber”.
Coneix L’amant de lady Chatterley? Va al teatre?
Intenta ser feliç? Pateix depressions?

La traça a imaginar-se-la com una astuta sílfide
estesa amb regust clàssic sobre un fresc sòl claustral,
quasi poetitzada per Pere Serafí.

L’avantatge de ser colpit d’emoció
furtivament i a canvi d’un desengany segur.

L’esforç per sentir fressa on no se sent ni un so,
per percebre tragins en el sí del no-res.
El temor de mirar fixament com es miren
corpuscles, aus, satèl•lits, i no obtenir respostes.

La propensió a creure’s tot el que es veu quan tot,
per regla general, fa ferum d’impostures.