O la vista m’engana…

O la vista m’engana o és aquell lo senyor don Pedro,

FÀBIO: És dia! Encara en aquesta casa? Ah!, senyor Lúcio, anem a missa que ja és hora!

LÚCIO: Per la mà m’ha guanyat vostra merced, que dret me n’anava a la sua per fer lo mateix, Anem en bona hora a obrar l’espiritual, perquè aprés serem millors guiats en lo temporal.

FÀBIO: És molt bon acord, que així en una pedra se maten dos pardals.

LÚCIO: Senyor Fàbio, o la vista m’engana o és aquell cavaller que allí està parlant ab lo mercader don Pedro, nostre amic; mas, com hauria fet cosa tan nova de no haver descavalcat en ma casa tenint-la per tan sua? Vertaderament és ell, que ja par que es riga de la meravella mia i ve acostant-se ací.

FÀBIO: Ell és sens falta; jo, ab tot, ja coneguí tantost en lo tall i en lo brio que era valencià, mas no creia que fos don Pedro.

LÚCIO: Què novedat és aquesta, senyor don Pedro, que vostra mercè és en Tortosa i no és en ma casa? Vei-lo i no sé si ho crega!

DON PEDRO: Doncs sent Tomàs quan hagué vist ja cregué, per ço vostra mercè no sia més fort de condició que sent Tomàs. […]

LÚCIO: Deixem això per ara i sapiam, senyor, com és açò de no ésser-vos apeat en ma casa.

DON PEDRO: No és més de perquè arribí anit tan vespre que era ja tancada la porta del Pont.

FÀBIO: La gran, sí, més la portella, no, que mai se tanca; i perquè com la part dellà lo Pont se va tan poblant, convé que estiga oberta, per a si alguna cosa de necessitat ocorre.

LÚCIO: Mas, com estan, a propòsits aquells hostals allí per a remediar semblant necessitat com la que anit tingué lo senyor don Pedro. […]

La missa

FÀBIO: Jesucrist nos done lo remei que menester hi és, que sols ell pot! I anem-nos-ne a missa, que ja s’acosta l’hora.

LÚCIO: No cumple tenir cuidado que falte missa, que dende les set hores fins a les onze n’hi ha en Santa Càndia contínuament, però podem passejar-nos per la seu i veurà lo senyor don Pedro lo que novament s’és obrat en ella. […]

FÀBIO: […] perquè veen a l’ull quant grans i quant contínuos miracles és Déu servit per la intercessió d’ella […]. DON PEDRO: Casa notable és aqueixa. Féu gràcies a Déu per tal joia com teniu. Sí, Déu me salve, senyors, que és magnífica obra aquesta! Oh, com està autoritzada i devota ab los alabastres! […]

DON PEDRO: […] és una de les més ben fetes esglésies que jo he vist; i si acabada esta obra, serà aquest un aseat temple. I par-me que estan millor estos alabastres que los vidres. […]

FÀBIO: Lo cos de l’Església, a la veritat, no és ric, mes los donatius ho són prou. […] FÀBIO: Són les dignitats dotze i los canonicats vint. […]

FÀBIO: […] I té la diòcesi tan estesa que és de llargària de trenta llegües catalanes o més perquè comença en una vila que es diu Maials, a dos llegües de Segre, i arriba fins Almenara, cinc llegües de València, i també entra en Aragó. I en cada un d’estos regnes de la Corona té pròpries baronies amb plena jurisdicció. […]

A dinar

DON PEDRO: […] Anem a oir missa, que ja lo sacerdot ix per a dir-la.

LÚCIO: Anem en bona hora i, puix me fareu al mercè de dinar los dos ab mi, tot lo dia tindrem de temps per a parlar etc.